Lluís Torró Gil
L´economia valenciana és un desastre: decreix el PIB, els sectors tradicionals es troben immersos en un intens i llarg declivi, la productivitat i la qualitat del treball són molt baixes, el sector de la construcció -que havia sostingut el creixement - s´ha ensorrat... Les conseqüències són dramàtiques: l´atur s´ha disparat fins situar-se per damunt del 20 % -i segurament seguirà creixent- i la quantitat de pobres augmenta de forma alarmant. Aquest drama, a més, retroalimenta la dolenta situació econòmica en deprimir el consum.
Els pressupostos de la Generalitat han estat l´eina per excel·lència amb la què el PP ha alimentat la particular «foguera de les vanitats» valenciana. Uns ingressos esquifits -no sols per culpa del finançament injust que hem patit i patirem- i una orientació dolenta de la despesa pública, han provocat un endeutament molt alt -un 15´2 % del PIB, superant el propi pressupost- i un deteriorament galopant dels serveis públics, els quals es troben molt per davall d´una mitjana espanyola que, a la seua vegada, es troba molt per davall de l´europea. Campions d´Espanya i d´Europa en crisi econòmica, atur, deteriorament de serveis i, com no, privatització dels mateixos.
Davant açò, caldria que el PP reflexionara profundament i plantejara alternatives. Caldria un viratge copernicà de la política pressupostària. Tanmateix, els pressupostos de la Generalitat per al 2010 són més del mateix; fins i tot, la situació els ha obligat a disfressar l´empobriment pressupostari d´una pretesa «austeritat». Com? Presentant uns pressupostos que creixen un 0´74 % a costa d´incrementar el deute un 15´2 % però disminuint la inversió real un 13´4 %. Realment els responsables de la Generalitat han fet una gran aportació a la «comptabilitat creativa».
Perquè no creguen que l´austeritat que prediquen s´aplicarà a les despeses innecessàries. Les supèrflues, adreçades als grans events, segueixen engreixant i la Generalitat seguirà endeutant-se per tapar els forats que aquests «saraos» i els enormes sobrecostos dels contractes públics -d´algun lloc eixen els diners que es desvien a trames com la Gürtel- provoquen a les empreses públiques. El Consell injectarà 280´1 milions d´euros a les empreses públiques per compensar unes pèrdues creixents. Podem admetre´n a empreses d´utilitat social sempre que no deriven d´una gestió dolenta, però altres resulten intolerables com les que afecten als projectes temàtics o al circuit de Xest.
I, per acabar, els ingressos. El nou finançament no resoldrà els problemes de la Generalitat. El sistema és injust -el País Valencià aporta més del que rep- però, damunt, segueixen baixant els impostos i, encara pitjor, ho fan als més rics. Un euro recaptat genera tres vegades més creixement del PIB que un euro perdonat dels impostos. El PP segueix encabotat en afirmar que els burros volen. El cost fiscal d´aquests pressupostos suposa més de 1.600 milions d´euros, més d´un 10 % del total del pressupost. Hi ha marge.
En compte d´apostar pels serveis públics de qualitat, l´ocupació pública estable, les inversions en educació o sanitat, o la transferència de recursos cap als aturats, els desafavorits i els sectors en dificultats, l´aposta del PP és la de sempre: endeutament, privatització i deteriorament dels serveis, malbaratament i defensa d´un model esgotat de creixement.Se´ns han trencat els frens de la furgoneta quan la carretera començava a davallar. Qui l´aturarà?
